Etat et usages de l'occitan au Languedoc. - Université Jean Moulin Lyon 3 Accéder directement au contenu
Article Dans Une Revue International Journal of the Sociology of Language Année : 2004

Etat et usages de l'occitan au Languedoc.

Résumé

Aquest treball considera la situació de la llengua d'oc (o occità) a finals del segle XX, segons enquestes i treballs anteriors, així com a partir d'observacions personals durant uns trenta anys al sud del domini llenguadocià (Aude). Els indicadors ja no són molt bons en aquest moment i reflecteixen una llengua regional de França en regressió a diversos nivells. La història profunda i el fort simbolisme de la llengua d’oc dins de la Romania ja no són suficients per garantir la seva sostenibilitat i eficàcia davant d’una llengua francesa que s’imposa en nínxols culturals i ecològics encara reservats a l’occità dues o tres dècades abans. (oficis rurals, discurs camperol, caça, cria, etc.). De la mateixa manera, els esforços activistes i l'educació en la llengua regional, almenys de moment, no semblen ser capaços de compensar el declivi observat en les pràctiques sobre el terreny. De fet, tot sembla passar com si l’occità fos ja una llengua del passat, en el millor dels casos una llengua de re-creació intel·lectual, sense una connexió sòlida amb els fets.
Diese wissenschaftlichen Artikel wurde nach einer Umfrage von 1991 und persönlichen Untersuchungen zur Situation der „Langue d’oc“ (oder „occitan“) am Ende des 20. Jahrhunderts veröffentlicht. Die Indikatoren sind dann nicht mehr sehr gut und spiegeln eine auf mehreren Ebenen rückläufige Regionalsprache wider. Angesichts einer französischen Sprache, die sich in kulturellen und ökologischen Nischen befindet, die bis dahin der regionalen Sprache vorbehalten waren (ländliche Berufe, bäuerlicher Diskurs, Jagd, Zucht usw.), scheinen militanter Aktivismus und Bildung den Rückgang der lokalen Praktiken nicht zu kompensieren. Alles scheint so zu geschehen, als wäre Okzitanisch bereits eine Sprache der Vergangenheit, bestenfalls eine künstliche Sprache ohne konkrete Verbindung zur heutigen Realität.
This work considers the situation of the “langue d'oc” (or Occitan) at the very end of the 20th century, according to various surveys and studies, as well as from personal observations over the last thirty years in the southern part of the Languedoc region (Aude). The indicators are not very good anymore and reflect a regional language of France in regression on several levels. The deep history and the very strong symbolism of this language are no longer sufficient to ensure its durability and effectiveness. Two or three decades ago, Occitan was ordinarily spoken in peasant discourses, hunting or breeding. It is now mainly replaced by French. Likewise, militant efforts and education in the regional language, for the moment, do not seem to be able to compensate for the decline in practices. In fact, everything seems to happen as if Occitan were already a language of the past, at best a language of intellectual re-creation without a solid connection to the facts.
Este trabajo considera la situación de la lengua d’oc (occitano) a finales del siglo XX, según diferentes sondeos, así como a partir de observaciones personales desde hace unos treinta años en la parte sur del dominio (Aude). Los indicadores ya no son muy buenos y reflejan una lengua regional de Francia en regresión sobre varios planos. La Historia profunda y el simbolismo muy fuertes de esta lengua ya no bastan para garantizar su perennidad y eficacia frente a una lengua francesa que se impone en nichos culturales y ecológicos reservados a la lengua regional hace dos o tres décadas (discursos campesinos, caza, ganadería, etc.). Del mismo modo, los esfuerzos militantes no parecen poder compensar el derrumbe general. Todo parece suceder como si el occitano fuera ya una lengua del pasado o un lenguaje de recreación intelectual sin una conexión sólida con el terreno.
Ce travail envisage la situation de la langue d'oc (ou occitan) à la toute fin du XXe siècle, d'après différents sondages et travaux antérieurs ainsi qu'à partir d'observations personnelles depuis une trentaine d’années dans la partie sud du domaine languedocien (Aude). Les indicateurs ne sont plus très bons à cette époque et reflètent une langue régionale de France en régression sur plusieurs plans. L’Histoire profonde et la symbolique très fortes de la langue d’oc au sein de la Romania ne suffisent plus à en assurer la pérennité et l’efficacité face à une langue française qui s’impose dans des niches culturelles et écologiques encore réservées à l’occitan deux ou trois décennies auparavant (métiers ruraux, discours paysans, chasse, élevage etc.). De même, les efforts militants et la scolarisation en langue régionale, pour l’instant du moins, ne semblent pas pouvoir compenser le recul observé dans les pratiques de terrain. Dans les faits, tout semble se passer comme si l’occitan était déjà une langue du passé, au mieux une langue de re-création intellectuelle, sans connexion solide avec les faits.
Questo lavoro considera la situazione della lingua d'oc (o occitano) alla fine del ventesimo secolo, basandosi su diverse indagini e studi e le sue osservazioni personali nel corso degli ultimi trent'anni nella parte meridionale della regione del Languedoc (Aude). Gli indicatori non sono buoni e riflettono una lingua regionale che sta regredendo a diversi livelli. La storia profonda e il simbolismo molto forte di questa lingua non sono più sufficienti a garantirne la durata e l'efficacia di fronte a una lingua francese che si impone in nicchie culturali ed ecologiche che le erano ancora riservate due o tre decenni fa (occupazioni rurali, discorso contadino, caccia, pastoralità, ecc.) Allo stesso modo, gli sforzi militanti e la scolarizzazione nella lingua regionale, per il momento, non sembrano poter compensare il declino osservato nelle pratiche sul campo. In realtà, tutto sembra avvenire come se l'occitano fosse già una lingua del passato, nel migliore dei casi una lingua di ri-creazione intellettuale senza alcun legame solido con i fatti.
Dan l-artikolu jittratta s-sitwazzjoni tal- "langue d'oc" fl-aħħar tas-seklu 20, skond diversi stħarriġ u xogħlijiet preċedenti kif ukoll osservazzjonijiet personali ta 'l-awtur għal madwar tletin sena fin-nofsinhar tal-Languedoc (Aude). L-indikaturi m'għadhomx tajbin ħafna u jirriflettu lingwa reġjonali li qed tonqos fuq diversi livelli. L-istorja profonda u s-simboliżmu qawwi ħafna tal-langue d'oc m'għadhomx biżżejjed biex jiżguraw id-durabilità u l-effettività tagħha quddiem lingwa Franċiża li timponi lilha nnifisha f'niċeċ kulturali u ekoloġiċi li għadhom riservati għal Oċċitan tliet deċennji qabel (snajja rurali, diskorsi tal-bdiewa, kaċċa, trobbija, eċċ.). Bl-istess mod, l-isforzi attivisti u t-tagħlim tal-lingwi reġjonali ma jidhrux li jistgħu jikkumpensaw għat-tnaqqis osservat fil-prattiki fuq il-post. Fil-fatt, kollox jidher li jiġri bħallikieku l-Oċċitan kien diġà lingwa tal-passat, lingwa rikreata, mingħajr rabta oġġettiva mar-realtajiet kontemporanji.
Fichier principal
Vignette du fichier
2004-Languedocien_IJSL_.pdf (397.74 Ko) Télécharger le fichier
Origine : Fichiers produits par l'(les) auteur(s)

Dates et versions

hal-00344810 , version 1 (05-12-2008)

Identifiants

  • HAL Id : hal-00344810 , version 1

Citer

Francis Manzano. Etat et usages de l'occitan au Languedoc.. International Journal of the Sociology of Language, 2004, 169, pp.63-89. ⟨hal-00344810⟩
354 Consultations
558 Téléchargements

Partager

Gmail Facebook X LinkedIn More